Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum (efecte Tyndall), la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats col·ligatives (elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica), ocasionada per un pes determinat de medi dispers. Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts.
Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió superficial freqüentment inferior a la del medi dispersant, per una viscositat molt superior a la d’aquest, per la resistència a la precipitació per addició d’electròlits, per la inobservabilitat de les partícules amb l’ultramicroscopi i per la possibilitat de migració, en ambdues direccions o bé en cap, en un camp elèctric ( electroforesi). En són exemples característics les solucions de midó, proteïnes, polièters o poliols en l’aigua o de poliestirè en benzè.
Els sols liòfobs poden ésser considerats com a sistemes heterogenis de dues fases en els quals les partícules disperses, irreversiblement, van agregant-se d’acord amb una cinètica de segon ordre. Consegüentment, hom considera com a estable un sol liòfob quan la velocitat d’agregació és petita, i inestable quan és gran. Entre les propietats més importants dels sols liòbols cal esmentar llur viscositat i llur tensió superficial, molt similars a les del medi dispersant, fàcil precipitació per addició de petites quantitats d’electròlits, fàcil observació de les partícules amb l’ultramicroscopi i migració definida de les partícules en un camp elèctric. En són exemples característics l’or col·loidal, així com diverses dispersions d’òxids i sulfurs metàl·lics en l’aigua.
Els sistemes coneguts com a sols mixts són constituïts per solucions aquoses de sabons i detergents en concentració moderada. Les molècules d’aquests materials presenten una part liòfoba i una de liòfila, la qual és, en gran mesura, responsable de la solubilitat. Els sols mixts es caracteritzen per la presència de pel·lícules superficials i, a mesura que augmenta la concentració del solut, per la formació de micel·les. Mentre que els sols liòfils i els mixts poden ésser preparats en equilibri termodinàmic, de tal manera que, si hom elimina el dissolvent i després el torna a addicionar, les propietats originals del sistema es recuperen, els sols liòfobs no sòn, en general, en equilibri, de tal manera que, si hom elimina el dissolvent i després l’addiciona novament, les partícules inicialment disperses no tornen a dispersar-se.