somita

m
Biologia

Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.

Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu. La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada. La part superior d’un somita és el miòtom (origen de la musculatura estriada); la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària (origen de l’aparell urogenital). L’envà entre cada somita s’anomena miosepte. Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna, veïna del notocordi i cordó nerviós, se separen un conjunt de cèl·lules o escleròtom, origen de l’esquelet axial i la columna vertebral, que reemplaçarà el notocordi i encerclarà el tub nerviós. El dermàtom, regió exterior del miòtom, dóna lloc al derma, a l’aponeurosi i a d’altres elements cel·lulars dispersos.