Dins el cànon hindú, nom donat a les escriptures o revelació (‘el que ha estat oït’), per oposició a la śmṛti
.
Fonamentalment comprèn la revelació oïda i transmesa oralment pels ṛiṣi, sense autor humà o diví (apauruṣeya) i que gaudeix d’una validesa intrínseca (svataḥ prāmāṇya). Comprèn els Veda, els Brahmaṇa, els Araṇyaka i els Upaniṣad.