stride
*

m
Música

En el jazz, estil de piano derivat del ragtime consistent en l’alternança d’una nota baixa sobre els temps forts i l’execució d’un acord sobre els temps febles.

Conegué una gran difusió els anys trenta entre els pianistes de Harlem; Fats Waller, James P.Johnson i Willie Smith ‘The Lion’ en foren els exponents més destacats. Posteriorment, ha estat practicat amb una certa freqüència per pianistes com D.Ellington, E.Garner i T.Monk, entre altres.