L’estudi del subdesenvolupament es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, que els moviments independentistes de les diverses colònies plantejaren la necessitat d’unes noves relacions entre les metròpolis i els territoris dominats. Molts economistes dels països capitalistes desenvolupats cregueren que les característiques més colpidores d’aquells països, anomenats també el Tercer Món, com ara la fam, la mortalitat infantil, la manca d’estructures educatives, etc, podien ésser superades amb determinats programes d’ajut. El mot subdesenvolupament suggeria la idea que la situació d’aquells països era transitòria; les diferències, però, amb els països rics, en comptes de disminuir, augmentaren clarament. Aleshores hom assenyalà l’excés de natalitat i la manca d’estalvi com a factors que obstaculitzaven el creixement. Per tal de rompre aquesta dinàmica hom proposà, entre d’altres solucions, l’anomenada política del big push (‘gran empenta’), consistent en projectes industrials de gran volada i complementaris. Això implica, en el cas que siguin dutes a terme, una quantitat d’ajut econòmic tan elevada, que, pràcticament, hom no pot preveure les condicions d’aquest tipus de política i que, si de cas, serien decidides fora dels països subdesenvolupats. Actualment va guanyant terreny el punt de vista segons el qual és la mateixa inserció dels països endarrerits dins els circuits comercials industrials i financers del capitalisme la que provoca situacions de dependència econòmica perjudicials per al creixement equilibrat. D’una banda, la relació real d’intercanvi perjudica els països de capitalisme dependent, perifèric, pel fet que els preus de les mercaderies que ofereixen al mercat mundial, generalment primeres matèries, són manipulats pels països desenvolupats en una gran majoria de casos; alguns autors han assenyalat que la degradació dels preus està en el salari més baix que perceben els treballadors d’aquells països. D’altra banda, les creixents inversions industrials de les multinacionals en les àrees subdesenvolupades no serveixen generalment per a crear una riquesa útil per a la població pel fet que són indústries destinades a l’exportació i no afavoreixen l’ampliació del mercat interior ni creen llocs de treball escaients, ans al contrari, moltes vegades desorganitzen les tradicionals formes de producció i àdhuc dificulten la supervivència de certs sectors de la societat. Les institucions d’ajut econòmic patrocinades pel Fons Monetari Internacional, per la UE o per les Nacions Unides han estat incapaces de posar remei a aquesta situació. Molts programes d’ajut econòmic són condicionats a la fidelitat política o econòmica envers les grans potències i alhora, el deute dels països subdesenvolupats creix d’una manera espectacular. El diàleg entre països pobres i rics, en les anomenades conferències nord-sud, no ha donat, de moment, cap resultat satisfactori.
m
Economia