sufet

m

Història

Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica (cartaginès).

A Cartago n'hi havia dos, que constituïen la magistratura suprema i eren alhora l’òrgan executiu de la política interior i exterior. Eren elegits per un any entre els membres de les grans famílies. Foren mantinguts pels romans en moltes administracions d’Àfrica, de Sardenya i de Malta.