Les supercordes i les teories que les empren intenten aconseguir la compatibilitat entre la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat; la idea és assolir una descripció quàntica de la gravitació, amb la qual cosa es podria arribar a la unificació matemàtica dels quatre tipus fonamentals d’interacció. Per a fer-ho, hom descriu uns objectes unidimensionals semblants a cordes, que poden ésser obertes o tancades. Les supercordes permeten definir un tipus de supersimetria que relaciona els dos tipus de partícules fonamentals, els fermions i els bosons. La teoria necessita, però, que l’espai temps sigui descrit com una realitat en almenys deu dimensions, i probablement més. L’oscil·lació de les cordes provocaria la gènesi d’ones de gravetat; aquest mecanisme dissipa energia, per la qual cosa només les cordes més llargues haurien sobreviscut a l’Univers primitiu. El problema principal de la teoria és la dificultat per a predir resultats que puguin ésser comprovats experimentalment.
f
Física