Són coneguts els superòxids dels metalls alcalins i el de tetrametilamoni, i només el de liti és estable a una temperatura molt baixa. D’altra banda, els superòxids dels metalls alcalinoterris, magnesi, zinc i cadmi existeixen únicament en petita concentració en el si de les fases sòlides dels peròxids corresponents. Hom pot dur a terme la preparació dels superòxids per oxidació amb oxigen del metall, l’òxid o el peròxid, tant directament com en el si d’amoníac líquid, i per la reacció del peròxid d’hidrogen amb bases fortes. Els superòxids són composts iònics en els quals existeixen ions O2 - discrets. Són paramagnètics a causa de l’existència d’un electró desaparellat a l’anió hiperòxid, i fortament oxidants i es comporten com a bases molt fortes. Des d’un punt de vista comercial, el més important és el superòxid potàssic (KO2), que es forma amb gran facilitat per reacció entre el potassi fos i l’oxigen i té aplicació en la regeneració d’oxigen en sistemes tancats mitjançant les reaccions següents:
2 KO2 + H2O →2 KOH + 3/2O2
2 KOH + CO2 →K2CO3 + H2O.