OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

tàntal

substantiu masculím
Química
química inorgànica quím inorg
Element químic, de nombre atòmic 73 i símbol Ta, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.

És un dels metalls de la tercera sèrie de transició. Fou descobert l’any 1802 per A.Ekeberg i obtingut pur per primera vegada l’any 1903 per W.von Bolton. És un element d’abundància mitjana que constitueix un 5 × 10-4 per cent del pes de l’escorça terrestre. No ocorre en estat natiu, i la seva mena més important és la tantalita [(Fe,Mn)Ta₂O₆]. El tàntal natural té un pes atòmic de 180,9479 i és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 180 (0,0123%) i 181 (99,988%). El 1⁸⁰Ta és radioactiu, amb una vida mitjana superior a 101 3 anys. Són també coneguts 14 radioisòtops artificials d’aquest element, amb masses que van de 172 a 186. L’obtenció del metall és efectuada mitjançant tractament de la tantalita, enriquida i polvoritzada, amb àcid fluorhídric i extracció amb cetona isobutilmetílica, seguida de reducció amb sodi de l’heptafluorotantalat potàssic (K₂TaF₇). Pot ésser també obtingut per reacció en calent de l’òxid, Ta₂O₅, amb el carbur, TaC. El metall és obtingut en forma de pólvores negres, molt refractàries, que es consoliden mitjançant tècniques de pulverimetal·lúrgia. El tàntal compacte té un color gris blavós i és molt dur i dúctil. Té una densitat de 16,654 g/cm3, es fon a 2 996°C i bull a 5 425°C. El tàntal és, per sota de 150°C, d’una gran inèrcia química, i és atacat únicament per l’àcid fluorhídric, l’àcid sulfúric fumant, el fluor i, lentament, pels àlcalis concentrats. A temperatures elevades resulta molt més reactiu, i per damunt dels 300°C es combina amb la majoria dels no-metalls. Forma, amb nombrosos metalls, aliatges caracteritzats per un punt de fusió elevat, gran resistència a la tracció, ductilitat i resistència a la corrosió. Actua, en els seus composts, amb la valència 5, i més rarament amb les valències 4, 2 i 1. La química del tàntal (V) es caracteritza per la formació de diversos anions ( tantalat) i presenta característiques no metàl·liques. Els seus composts més importants són els halogenurs (TaX₅), els oxihalogenurs (TaOX₃) i l’òxid (Ta₂O₅). D’entre els composts de Ta(IV), és important el carbur (TaC), d’una gran duresa, emprat en la fabricació d’eines de tall. Ultra entrar en la composició d’acers i d’altres aliatges és emprat especialment per a fer-ne filaments de làmpades d’incandescència, elèctrodes de tubs electrònics i com a getter, peces per a contactors, per a interruptors, per a condensadors electrolítics, etc, agulles hipodèrmiques, etc. També és emprat com a anticorrosiu en la indústria química.

Col·laboració: 
MPB / AMeP / EAB

Llegir més...