OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

tantrisme

tantrismo (es), tantrism (en)
substantiu masculím
Hinduisme    Jainisme    Budisme
tantrismo (es), tantrism (en)
religions orientals relig or
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.

Cal distingir dues formes de tantrisme (la hinduista i la budista), que presenten molts punts en comú; no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga. El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica. El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna, és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna (‘el mitjà del Vajra')—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització. Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una explicació pragmàtica a tots els fenòmens, l’home és una unitat microcòsmica que es correlaciona amb les forces macrocòsmiques de l’existència. Desenvolupant les capacitats immanents a la seva condició, mitjançant les pràctiques adequades, l’home pot assolir l’alliberament de l’existència contingent, el qual és situat més enllà de les dicotomies entre subjecte i objecte, actiu i passiu, ésser i no-ésser, etc. L’antagonisme dualista no és sinó una distorsió de la realitat primordial creada per la ment del karma (llei de la causalitat). La integració dels dos factors complementaris és representada iconogràficament per la unió conjugal, fet que ha portat a moltes interpretacions errònies de la doctrina tàntrica. Però mentre que en el tantrisme hinduista l’aspecte dinàmic de la realització és personificat pel principi femení (śākti), en el tantrisme budista ho és pel masculí (upāya, el mètode, praxis), mentre que el femení és el principi estàtic (prajñā, el coneixement, gnosi). En el tantrisme, que incorpora les tècniques del sistema ioga, tota pràctica comença amb una iniciació a càrrec del mestre espiritual (guru). Una de les pràctiques superiors consisteix a identificar-se amb una determinada deïtat (considerada sempre com a manifestació subjectiva de la realitat absoluta), que hom ateny després d’un llarg procés de meditació (dhyāna) sobre els atributs de la deïtat, unit a d’altres tècniques, com la recitació de fonemes místics (mantra), els gests rituals (mudrā), la concentració sobre diagrames psíquics (maṇḍala), etc. Altres pràctiques porten a assolir poders psíquics paranormals (siddhi), que, si bé són irrellevants des del punt de vista de la realització final, permeten al siddha de controlar en benefici seu certes forces d’energia que condicionen l’home normal.

Col·laboració: 
RPAM

Llegir més...