i telèmetre | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

telèmetre

telémetro (es), telemeter (en)
substantiu masculím
Geografia
telémetro (es), telemeter (en)
1 i 2, punts de mira; 3 , 4, prismes; 5, mecanisme per fer coincidir les imatges; 6, ocular
© fototeca.cat
topografia topog
Instrument òptic que serveix per a determinar, des d’un punt d’observació, la distància a la qual és situat un objecte llunyà.

Els telèmetres més normals són constituïts essencialment per una barra llarga, a cada cap de la qual hi ha un punt de mira. L’observador efectua les seves observacions per un ocular situat a la meitat de la barra, al qual arriben les imatges dels objectes visats pels punts d’observació gràcies a un sistema de prismes. Per a la determinació de distàncies amb un telèmetre hom suposa que la recta que uneix l’observador O amb l’objecte visat P és un costat d’un triangle

, els altres costats del qual són una meitat de la barra del telèmetre, OA , i la visual que uneix el punt de mira A , situat en aquesta mateixa meitat amb l’objecte considerat, AP . D’aquesta manera, hom troba la distància desconeguda OP resolent aquest triangle, un cop han estat determinats, per mitjà de mesures, els elements necessaris. Aquests elements són l’angle que forma el costat desconegut amb la barra del telèmetre, denominat paral·laxi , l’angle que forma la visual del punt de mira amb la base del telèmetre i la distància entre l’observador O i el punt de mira A , anomenada base del telèmetre. En els casos en què el triangle
és rectangle en O, els càlculs se simplifiquen molt. Segons el sistema de mesures, hi ha dos tipus de telèmetres: el primer fa variar la longitud de la base i manté fixa l’orientació ( telèmetres de paral·laxi constant ), i el segon fa variar aquesta orientació i manté fixa la base ( telèmetres de base constant ). Els telèmetres d’aquest darrer tipus van proveïts d’una combinació de dispositius òptics i mecànics que permeten que l’observador pugui obtenir directament el valor de la distància a l’objecte observat. Mitjançant aquests dispositius l’ocular dóna dues imatges de l’objecte iguals però desplaçades l’una respecte a l’altra, les quals l’observador pot fer coincidir girant un cargol proveït d’un índex. L’aparell és construït de tal manera que quan es produeix aquesta coincidència l’índex indica el valor de la distància sobre una escala graduada. Modernament hom ha desenvolupat sistemes de mesura directa de les distàncies, dits distanciòmetres.

Col·laboració: 
JMVH
Llegir més...