Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics (sovint anomenats els primers teòlegs), el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica (posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física). Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la teologia feminista, s’ha obert pas la modalitat de la teologia ecològica, que propugna la necessitat d’estar en equilibri amb la creació, concebuda com un do de Déu. El fet que inspiri investigacions sobre temes com la unitat amb el cosmos (propi de la línia transcendent i evolucionista de Teilhard de Chardin al sXX), el coneixement dels arquetips de la psique de l’ésser humà (ampliació dels estudis de C.G.Jung) i el respecte per la terra entesa com la llar de tota la creació, la situa en un àmbit que fàcilment entronca amb el llenguatge religiós més actual i facilita el diàleg amb les altres religions. Entre els seus exponents, encara que sigui amb criteris diversos, podem trobar Leonardo Boff, Hans Küng i Eugen Drewermann.
f
Religió
Filosofia