i testament | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

testament

testamento (es), will (en)
substantiu masculím
Dret civil
testamento (es), will (en)
dret civil dr civ
Negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió per causa de mort, mitjançant la institució d’un o més hereus i l’ordenament d’altres disposicions.

En el seu atorgament el causant ha de subjectar-se als requisits de forma que estableix la llei, i la seva voluntat testamentària s’ha de documentar en una de les modalitats testamentàries que estableix la llei, atès que són nuls els testaments que no corresponguin a algun tipus previst en la compilació del dret civil català. És unilateral, és a dir, es perfecciona en base a la sola declaració de voluntat del causant (a diferència de l'heretament, que és bilateral o plurilateral). Personalíssim, puix que la voluntat testamentària només pot procedir del mateix causant, i no admet representació; aquest requisit, però, no impedeix que a voltes es pugui deixar a l’arbitri d’un tercer de completar la voluntat del causant, que delega en certes persones la facultat d’elegir hereu o la de distribuir l’herència entre els fills. És, a més, un acte essencialment revocable, ço que deriva de la seva unilateralitat i també de la seva eficàcia diferida al moment de la mort del causant; tanmateix, el dret anterior a la compilació reconeixia eficàcia a les clàusules denominades ad cautelam, que restringien o condicionaven aquesta nota de la revocabilitat. És necessària la institució d’hereu (amb l’excepció del dret especial de Tortosa) o el nomenament d’un marmessor universal en el seu cas.

Col·laboració: 
LlPF
Llegir més...