i tetracord | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

tetracord

substantiu masculím
Música
música mús
Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa.

Aquests dos sons del tetracord són els únics fixos, i entremig s’afegeixen les dues notes complementàries. Els tetracords poden classificar-se en diatònics, cromàtics i enharmònics. És la unitat bàsica en la formació de les escales melòdiques. En la música grega clàssica era un grup de quatre cordes o sons que se succeïen per graus conjunts: dos tons sencers i un semitò descendent. Quan dos tetracords se succeïen, eren anomenats disjunts i no tenien cap nota en comú; si eren conjunts formaven l'heptacord, car dues notes, una de cadascun dels tetracords, es fusionaven en una.

Llegir més...