Descendent, com aquesta, de les antigues xeremies, el seu nom complet seria xeremia tible . Amb el flabiol i la cornamusa formava part de l’anomenada ‘cobla de tres quartants’, si bé l’instrument utilitzat en aquella època era de tipus bastant rústec —sovint anomenat tarota — i força comparable a la gralla. Les millores aplicades per Turon a la tenora foren poc més tard introduïdes al tible. El tible que hom troba a la cobla actual consta de tres peces, totes elles de fusta, generalment de ginjoler: la peça superior i la central són les que contenen el sistema de claus, mentre que el pavelló o campana porta quatre forats de ressonància que sempre resten oberts. La llargada total de l’instrument oscil·la al voltant dels 55 cm. És afinat en fa, i els seus sons resulten una quarta més alta de la notació escrita i, per tant, una quinta més elevada dels de la tenora. La seva extensió és de dues octaves i mitja: des del la 2 al mi 5 , en notació escrita. Bé que el tible i la tenora són, en principi, considerats instruments de la mateixa família, llurs mecanismes —i, doncs, la seva execució— presenten notables diferències. Així mateix, les mides del tub i dels forats d’ambdós instruments no guarden la relació que caldria preveure, essent aquests més grossos en el tible. Això fa que el so del tible —marcadament festiu— sigui més estrident i penetrant. Dins la cobla hom pot considerar el tible com un segon protagonista, al costat de la tenora, i és molt característic el diàleg d’aquests dos intruments. Sardanes com Carícies , de Josep Vicens i T'estimo , de Josep Serra, en són exemples clàssics. D’entre els constructors de tibles, Pere Llantà, de Sant Feliu de Pallerols, i Enric Soldevila ‘Catroi’, de Figueres, obtingueren notables resultats en les primeres dècades d’aquest segle. Posteriorment han estat Fidel Pardo i el seu fill Pere Pardo, de la Bisbal d’Empordà, els qui han obtingut els instruments més reeixits fins al moment actual. Com a sonadors més destacats d’aquest instrument cal esmentar Enric Barnosell (1891-1949), ensems autor de diverses sardanes escrites per a lluïment del tible, Ferran Blanch (1904-1967), el qual, a més, excel·lí en l’art de la construcció de canyes per a tible i tenora, i Àngel Pont (1910), primer tible de La Principal de la Bisbal del 1950 al 1970.
m
Música
tible
© Fototeca.cat
Instrument aeròfon de llengüeta doble de característiques anàlogues a la tenora .