i tija | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

tija

tallo (es), stem (en)
substantiu femeníf
Botànica
tallo (es), stem (en)
El tronc d’un arbre és una tija robusta i molt lignificada. La tija de les plantes pot ser modificada de diferents maneres i pot donar lloc a rizomes, bulbs, estolons i tubercles.
Josep Lluís Ferrer
botànica bot
Part de l’eix del corm que duu les fulles.

Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial. Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu. Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu. Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axil·lars. Hi ha diversos tipus de ramificació. Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús. De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça (amb col·lènquima cortical i parènquima cortical) i el cilindre central (constituït per la medul·la i els radis medul·lars, de parènquima medul·lar, i pels feixos liberollenyosos).

Estructures i teixits de la tija
Josep Lluís Ferrer
Les tiges de més d’un any presenten una estructura secundària, amb creixement en gruix per l’acció dels meristemes secundaris. El càmbium origina internament lleny i externament líber. El fel·logen produeix súber cap a fora i fel·loderma cap a dins, i aquests dos teixits constitueixen el periderma, que substitueix l’epidermis. Algunes tiges són transformades en espines, en circells o en òrgans assimiladors (cladodis i fil·locladis). També hi ha tiges subterrànies, com els bulbs, els rizomes i els tubercles.

Col·laboració: 
AMH
Llegir més...