i tòfona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

tòfona

Nom científic de laTuber sp, trufa, trufa (es), truffle (en)
substantiu femeníf
Botànica
Nom científic de laTuber sp, trufa, trufa (es), truffle (en)
tòfona negra
© Fototeca.cat
botànica bot
Gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis, de l’ordre de les tuberals.

Estableixen micorrizes amb arbres. Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment.

La tòfona blanca (T.aestivum), també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses. Es fa sobre substrat calcari i és comestible.

La tòfona negra (T.melanosporum) té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques. Calcícola, creix en alzinars i rouredes. És un comestible excel·lent, molt apreciat per la seva aroma. Hom l’anomena també tòfona del Perigord o terrolà.

La tòfona rogenca (T.rufum) forma ascocarps de 0,5 a 2,5 cm d’amplària, de color bru rogenc, lleugerament berrugosos, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses. Prospera en boscs caducifolis.

Llegir més...