torii
*

m
Arquitectura

Element arquitectònic que pren una forma semblant a la lletra grega pi (π) i que serveix d’ingrés als recintes dels temples japonesos.

A vegades n'hi ha més d’un (al temple d’Inari n'hi ha 400), i fins i tot arrenglerats, formant una espècie de pòrtic. Generalment són de fusta i sense gaire ornamentació.