En arribar a la culminació el procés de feudalització de la societat europea occidental (segona meitat del segle XI) i crear-se la petita noblesa, és a dir, els milites o cavallers que tenien per missió servir de mà d’obra guerrera a l’alta noblesa, s’originà també una ideologia per a fonamentar l’ordre establert, basada en mentalitat cavalleresca, delerosa de glòria militar i de proeses, i més o menys sacralitzada pel cerimonial d’accés a la cavalleria. La glòria i les proeses —i també el poder i les riqueses— s’assoliren combatent en països estrangers (a Terra Santa, per exemple), o lluitant contra senyors feudals, sovint en forma de combats a mort entre dos adversaris (batalla a ultrança) que lluitaven en una lliça d’acord amb unes regles prèviament fixades. Hom troba en els torneigs uns components ideològics i uns costums similars, amb la diferència que aquí els combatents no lluitaven a mort, bé que a vegades morien en el combat: en un torneig celebrat l’any 1518 a Valladolid, en presència de Carles V, moriren alguns dels combatents, i el rei de França Enric II trobà la mort en un torneig l’any 1559. Espectacle i distracció en ocasió de grans solemnitats cortesanes, era un entrenament per a la classe militar. Era sotmès a unes regles: els combatents, convenientment armats, lluitaven a cavall amb la finalitat de fer descavalcar el contrari, i, si sortien airosos de la prova, rebien el premi de mans de llur dama en el més pur estil cortesà. En la lluita hom feia servir masses, espases i llances convenientment romes per a no occir el contrari. Les llices de torneig, segons el manuscrit Llinatges de Catalunya (segle XV), havien d’ésser de 120 passes de costat quan hi combatien vuit cavallers, i de 150 les de setze o vint combatents, i hom solia engalanar-les amb els escuts i emblemes heràldics dels participants. Els cortesans que assistien a l’espectacle es disposaven en tribunes al voltant de la lliça. A Barcelona els torneigs se solien celebrar al Born.
m
Història