A l’edat antiga, tant al Pròxim Orient com al món grecoromà tingueren sobretot funcions defensives, de talaia o de far, així com durant l’edat mitjana, que constituïren sovint la part més invulnerable del castell i n'esdevingueren la part més luxosa, com l’anomenada torre de l'homenatge. La torre col·locada amb les mateixes finalitats a esglésies i convents és anomenada campanar, i la de les mesquites, minaret. Amb la creació dels burgs, la torre esdevingué el símbol de la ciutat, com és ara les torres de les ciutats italianes i el beffroi flamenc. Durant el Renaixement i el Barroc, a causa de les noves estratègies militars, foren més de caràcter decoratiu que en les etapes anteriors. Actualment tenen encara funcions d’observatori, de far, de control, etc.
f
Història
Arquitectura
La torre de defensa de Can Maians, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades les campanes, el rellotge, etc.