Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica. Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca (depressió del Tajo), però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia. Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari
. És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre. Han estat també descrites als jaciments catalans del Vallès-Penedès, a l’EDAR —Estació depuradora d’aigües residuals del Ripoll— i a Can Llobateres en el pis geològic del Vallesià, a Sabadell. Fou durant la dessecació de la Mediterrània en el Messinià quan aquest grup colonitzà l’illa de Menorca. L’espècie de més grandària ha estat Cheirogaster perpiniana
del Pliocè inferior de Perpinyà, amb la closca propera als 2 m de diàmetre. Els darrers exemplars han estat trobats al Pliocè superior d’Higueruelas (Ciudad Real), d’uns 1,80 m de diàmetre.
f
Herpetologia
tortuga
© Fototeca.cat