trabucaire

m
Història

Gravat que representa dostrabucaires

Nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins), al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.

Les guerres del segle XIX n'afavoriren la presència a les muntanyes dels Països Catalans; molts eren mers bandolers; d’altres, guerrillers carlins que, privats de mitjans de subsistència i contraris a integrar-se a l’exèrcit liberal, es dedicaven al bandolerisme. Fou especialment intensa llur activitat al Rosselló els anys 1840-45, al Principat després de la Primera Guerra Carlina i, amb menys intensitat, al País Valencià durant la Restauració.