OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

tractat

tratado (es), agreement, pact, essay, (en)
substantiu masculím
Dret internacional
tratado (es), agreement, pact, essay, (en)
dret internacional dr intern
Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional, tant si és fet en un instrument únic com si ho és en dos o més, sigui quina vulgui la seva denominació particular.

Pel que fa a les matèries, hom parla de tractats de pau, com, per exemple, el de Westfàlia, l’any 1648 (pau de Westfàlia), el tractat d'Utrecht, el 1613, el tractat de Versalles, el 1919, etc; de tractats econòmics i comercials, com és ara el Zollverein o unió duanera alemanya, l’acord tripartit entre els EUA, França i la Gran Bretanya (1936) per tal d’evitar les devaluacions monetàries competitives de després de la crisi econòmica mundial del 1929, i el General Agreement on Tariffs and Trade (GATT), del 1947. El tractat religiós, establert entre el Vaticà i altres estats, és anomenat concordat. Hi ha també tractats polítics, com ara el tractat de París del 1815, conegut amb el nom de Santa Aliança, i els tractats colonials de la darreria del segle XIX; cal afegir-hi els tractats d'extradició de delinqüents i criminals comuns (dels quals resten normalment exclosos els polítics). Hi ha encara tractats tècnics, com, per exemple, el de Barcelona contra la contaminació de la Mediterrània (1976). Quant a procediment, tant pel sistema d’entrada en vigor com pel sistema establert per la seva denúncia, existeixen tractats simplificats (gentlemen's agreements, intercanvis de notes, etc.) i tractats solemnes (amb negació, conclusió, signament i ratificació). Quant al nombre de països signants, hom parla de tractats bilaterals (entre dos estats) i de tractats col·lectius (entre tres estats o més). Dintre aquesta última classificació figuren els tractats constitutius de les organitzacions internacionals, com, per exemple, el tractat de Versalles de l’any 1919 creant la Societat de Nacions, la Carta de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) creant l'Organització de les Nacions Unides, la conferència de Bretton Woods del 1944 creant el Fons Monetari Internacional, el Tractat de Roma del 1957 creant la Comunitat Econòmica Europea, i els acords internacionals sobre productes bàsics. Per evitar la proliferació de tractats secrets d’altres èpoques (per exemple, els d’Espanya i França de San Ildefonso del 1801 i de Fontainebleau del 1807), la carta de l’ONU —seguint l’exemple del Pacte de la Societat de Nacions— estableix que tot tractat concertat per països membres ha d’ésser enregistrat a la secretaria de l’ONU perquè aquesta el publiqui.

Col·laboració: 
FGr

Llegir més...