i transhumància | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

transhumància

trashumancia (es), seasonal migration (en)
substantiu femeníf
Història    Zootècnia
trashumancia (es), seasonal migration (en)
Mapa sobre els camins de la transhumància a Catalunya, realitzat per Joan Vilà i Valentí el 1958
© Fototeca.cat
ramaderia ram i història hist
Migracions estacionals característiques de diverses espècies d’herbívors domèstics, lligades a la disponibilitat i aprofitament dels pasturatges.

Els desplaçaments, generalment d’anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals o ambdós alhora. La transhumància és una adaptació antròpica a les migracions dels herbívors en estat salvatge, i prové del nomadisme pastoral neolític sorgit a l’Àsia central. La seva combinació amb economies de base agrícola (sobretot a l’àrea mediterrània, l’Àsia Menor i central, el Caucas, els Andes i, des del s XIX, a l’W del subcontinent nord-americà) hauria donat lloc a la transhumància tradicional. Actualment, gràcies a la disponibilitat de farratge, tendeix a ésser substituïda per l’estabulació. A Catalunya, els primers grans propietaris de pastures foren els monestirs. Del s XIV al XIX el predomini passà a les comunitats de valls o de municipis o als grans senyors, que no reeixiren mai a imposar llur voluntat als agricultors, com fou el cas de la mesta castellana o la Casa de Ganaderos de Zaragoza. Als Països Catalans els sectors pastorals d’estiu eren sobretot els Pirineus. Els pasturatges d’hivern (rostolls o guarets) eren compartits amb els agricultors, i presents a la majoria de comarques planeres. Molts desaparegueren amb l’extensió dels regadius i els conreus intensius. Els itineraris i calendaris de la transhumància eren associats a les fires de bestiar.

Ramats d’ovelles transhumants que pugen a l’alta muntanya a la primavera, a l’Alta Cerdanya
© Fototeca.cat-Corel
.

Col·laboració: 
JRe

Llegir més...