Usualment hi ha les llistes d’un cert nombre de valors d’una variable i els valors corresponents d’una altra que és funció de la primera, els quals són disposats generalment en columnes paral·leles; aquesta configuració final és anomenada taula de la funció . En són exemples la taula de quadrats, de cubs, de logaritmes, de sinus, de cosinus, de tangents, de paràmetres astronòmics, etc. La taula de sumar (o de multiplicar ) pot ésser feta usant un quadrat dividit en 81 cases quadrades disposades formant nou files i nou columnes; les 9 cases de la primera fila i les 9 de la primera columna contenen els números 1, 2, 3, etc, fins al 9, i cadascuna de les altres cases (situada en l’encreuament d’una fila i una columna) porta un nombre corresponent a la suma (o al producte) del nombre que encapçala aquesta fila i el que encapçala aquesta columna. Hi ha també taules de veritat lògica, d’anualitats, de mortalitat, etc.
Taula de sumar
+ | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
Taula de multiplicar
x | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
1 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
2 | 2 | 4 | 6 | 8 | 10 | 12 | 14 | 16 | 18 |
3 | 3 | 6 | 9 | 12 | 15 | 18 | 21 | 24 | 27 |
4 | 4 | 8 | 12 | 16 | 20 | 24 | 28 | 32 | 36 |
5 | 5 | 10 | 15 | 20 | 25 | 30 | 35 | 40 | 45 |
6 | 6 | 12 | 18 | 21 | 28 | 34 | 42 | 48 | 54 |
7 | 7 | 14 | 21 | 28 | 34 | 42 | 49 | 56 | 63 |
8 | 8 | 16 | 24 | 32 | 40 | 48 | 56 | 64 | 72 |
9 | 9 | 18 | 27 | 36 | 45 | 54 | 63 | 72 | 81 |