i taules astronòmiques | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

taules astronòmiques

substantiu femeníf
pluralpl
Astronomia i astronàutica
astronomia astr
Publicació que conté una col·lecció de dades dels moviments i les posicions d’una sèrie d’astres relatives a un període de temps determinat.

Hi ha nombroses publicacions d’aquests tipus, cadascuna de les quals es caracteritza pels astres de què tracta i per l’objectiu al qual són destinades. Així, per exemple, han estat elaborades taules de planetes i satèl·lits on hi ha indicades les posicions d’aquests astres, referides a un sistema de coordenades rectangulars o semipolars i a intervals de temps ben determinats. N'hi ha que es refereixen a un cos celeste prou important (la Lluna o Mart, per exemple), i en aquest cas solen ésser més detallades. Hi ha també taules relatives a fenòmens astronòmics, com ara eclipsis i ocultacions, amb dades relatives a l’observació d’aquests fenòmens. Les taules es refereixen principalment a posicions futures dels cossos celestes, i, per tant, llur elaboració constitueix un problema de mecànica celeste i una aplicació de la teoria de les pertorbacions. Són famoses les taules de Newcomb per als quatre planetes Mart, Júpiter, Saturn i Urà, publicades l’any 1895 i que han servit de model per a tots els estudis ulteriors. També són famoses les taules de la Lluna fetes per M.Damoiseau (1824) i P.Hansen (1857), les quals representaren uns avenços molt notables per a l’estudi del moviment de la Lluna. Un tipus molt important de taules són les anomenades taules nàutiques, les quals inclouen una sèrie de dades astronòmiques que són necessàries per als navegants per a determinar les coordenades d’un lloc geogràfic. Aquestes taules contenen l’època del pas per un meridià de referència (el de Greenwich) dels més importants cossos celestes, com també l’altura sobre l’horitzó per a distintes latituds i distintes hores. Durant el s XIX l’elaboració de taules nàutiques fou una tasca d’una gran complicació, pel fet que, perquè poguessin ésser útils a la navegació de vela intercontinental, havien d’incloure dades per a cinc anys consecutius. Les publicacions més famoses d’aquest tipus són el Nautical Almanac, fundat a Anglaterra el 1767, i The American Ephemeris, creada als EUA l’any 1852. A partir de l’any 1960 ambdues publicacions es fusionaren en una de sola, anomenada The Astronomical Ephemeris, la qual conté no sols les dades interessants per a la navegació, sinó també moltes altres dades d’interès astronòmic general.

Col·laboració: 
JMVH

Llegir més...