El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa. L’eix mitjà del cap o glabel·la tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió. A la part ventral de la glabel·la hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades; a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial. Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades localitzat a l’extrem d’un peduncle. El tòrax tenia de 2 a 29 somites, i segons les espècies constava també d’un eix central, amb els segments articulats i apèndixs laterals bífids a les pleures. El pigidi tenia un nombre variable de segments no articulats, amb apèndixs laterals bífids a les pleures, i sovint era acabat en una espina afilada (el tèlson). La mida d’aquests animals varia entre 0,5 i 675 mm de llargària, i eren de desenvolupament indirecte. Tots fòssils, visqueren des del Cambrià fins a la darreria del Permià, en aigües marines profundes. El subembrancament inclou unes 3900 espècies classificades.
m
pl
Paleontologia