trona

púlpito, trona, (es), pulpit, high chair, (en)

f

Art

Cristianisme

Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una mena de balcó, proveït sovint d’un faristol i d’un tornaveu, col·locat a una certa altura per sobre dels fidels, accessible per una escala.

Derivada de l'ambó, no sol trobar-se al presbiteri, sinó adossada a la paret o a una columna o aïllada o sostinguda per un pedestal. De pedra o de fusta, sovint ha esdevingut un element d’una gran riquesa artística. Als Països Catalans n'hi ha bons exemplars gòtics, entre els quals sobresurt la de la catedral de Barcelona (1396-1403), obra de fusta de Pere Sanglada, amb figures de Crist, la Mare de Déu i sants. També és destacable la de la seu de Tortosa, d’un gòtic ja florit. Al Renaixement sobresurten les dues de la catedral de Mallorca, magnífiques obres plateresques de l’aragonès Juan de Salas (1529-35).