i tuli | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

tuli

Símbol delTm
substantiu masculím
Química
Símbol delTm
química inorgànica quím inorg
Element químic, de nombre atòmic 69, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.

És el menys abundant dels metalls de les terres rares: constitueix un 2X10 - ⁵% del pes de l’escorça terrestre. Fou descobert l’any 1879 per P.Cleve. Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids; el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic. La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid (Tm₂O₃) amb lantani o del fluorur (TmF₃) amb calci. El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344. En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que van de 161 a 176, el més important dels quals és el 1 ⁷⁰Tm, amb una vida mitjana de 129 dies, emprat com a font de raigs X per a equips portàtils. El metall és de color blanc d’argent amb esclat metàl·lic, tou, dúctil i mal·leable. Té una densitat de 9,321 g/cm 3 , es fon a 1 545°C i bull a 1 947°C. És estable a l’aire, i s’altera per l’acció de la humitat a causa del seu fort caràcter electropositiu

Forma dues sèries de composts, essencialment iònics, en els quals actua amb les valències 2 i 3. L’ió 2+ té una configuració [Xe]4f 13 i és molt inestable i fortament reductor. L’ió 3+ té una configuració [Xe]4f 12 i un radi iònic de 0,869 Å. És estable i presenta coloració verda.

Col·laboració: 
MPB / AMeP
Llegir més...