i ultrasò | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

ultrasò

substantiu masculím
Física
Aparell detector d' ultrasons
© Fototeca.cat
física fís i acústica acúst
Vibració de la natura del so, és a dir, composta d’ones mecàniques longitudinals, però d’una freqüència superior a la màxima audible ( audició ), que és de 20 000 Hz per a l’orella humana.

El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’efecte piezoelèctric, en aplicar-li un camp elèctric altern. Hom arriba a produir infrasons de 6 × 10 8 Hz de freqüència, que, en l’aire, correspon a longituds d’ona d’uns 5×10 - 5 cm. Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els submarins, etc, en la mesura industrial del gruix de les peces metàl·liques i la detecció de bombolles, bufats, esquerdes i d’altres defectes interns, en l’homogeneïtzació de dissolucions i d’emulsions, en la dissipació de la boira i coagulació d’aerosols, en l’activació de reaccions químiques, en la soldadura de peces metàl·liques, etc.

Llegir més...