uredinals

uredinales (es), Uredineae (en)
f
pl
Micologia

Ordre de basidiomicets del grup dels probasidiomicets, integrat per fongs paràsits d’angiospermes, caracteritzats perquè tenen cicles biològics complexos, els quals transcorren en un sol hoste (espècies autoiques) o en més d’un (espècies heteroiques).

El cicle, que no sempre és tan complicat, comença a la primavera, quan una teleutòspora forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat. Les basidiòspores formades germinen en l’hoste secundari, i en el miceli monocariòtic resultant apareixen els picnidis, formadors de picnidiòspores, espores de tipus conídic. Dues hifes monocariòtiques poden unir-se i formar un miceli dicariòtic, en el qual apareixen els ecidis, productors d’ecidiòspores, les quals ataquen l’hoste primari. En el miceli dicariòtic resultant de la germinació de les ecidiòspores, s’originen les uredòspores, que propaguen asexualment el fong. Al final de l’estació vegetativa es formen espores de resistència, les teleutòspores, que romanen inactives durant l’hivern. Algunes uredinals com ara el rovell causen malures en plantes de conreu.