És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus. En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades (úter doble), que en altres estan unides però són clarament discernibles (úter bífid). En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica. Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter. En l’espècie humana, l’úter de la dona adulta no gestant té forma de pera aplanada invertida, d’uns 7 a 8 cm de llargada, formada per una part superior triangular, el cos, en els angles superiors del qual desemboquen les trompes de Fal·lopi, i una part inferior i estreta, el coll, l’orifici extern del qual comunica amb la vagina. És situat a la pelvis, entre el recte i la bufeta, entapissat pel peritoneu pelvià i fixat pels lligaments amples, rodons i uterosacres. Consta de tres capes: la serosa o externa, la muscular o mitjana (que s’hipertrofia durant la gestació), composta de tres capes de musculatura llisa, i la interna o endometri, que experimenta els canvis cíclics mensuals. La irrigació és feta per l’artèria uterina, branca de la hipogàstrica. És anomenat també matriu o si.
m
Anatomia animal
Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.