OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

vals

vals (es), waltz (en)
substantiu masculím
Música    Dansa i ball
vals (es), waltz (en)
música mús i dansa dansa
Dansa popular i de saló escrita en compàs de tres per quatre.

Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze (deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler, etc) austrobavareses. La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos. El vals vienès, molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès. Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic. Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses alemanyes del tipus ländler, i fou introduït a l’òpera de Vicenç Martín i Soler Una cosa rara (1786). Després del Congrés de Viena (1814-15), fou molt conreat i es difongué per tot Europa com a ball de societat. El vals fou estilitzat, i es creà un tipus de peça musical a mig camí entre la dansa i la modalitat d’obra instrumental per a concert que fou conreada especialment per la família Strauss. El vals de concert per a piano fou conreat per Chopin, Liszt, Schumann, Brahms, etc, mentre que el vals simfònic ho fou per Liszt, Berlioz, Čajkovskij, R.Strauss i Ravel i en les obres escèniques de Gounod, Donizetti, R.Strauss, Puccini, Berg, etc. A mitjan s XIX el vals tingué una funció essencial en l’opereta vienesa, que es difongué arreu del món gràcies, en part, a l’atractiu d’aquesta dansa.

Col·laboració: 
MAV

Llegir més...