Es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament. Normalment hom el practica en grups, fent la volta a l’interior de les esglésies, especialment durant la quaresma i el temps de passió; eventualment hom el practica per carrers i places en una processó que clou la imatge del Sant Crist, transportada per homes revestits de vesta, anomenats portants. La devoció del viacrucis nasqué a la tardana època medieval, pel desig de reproduir arreu l’antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional (la Via Dolorosa) que va del pretori de Pilat al Calvari i el Sant Sepulcre. Aquesta devoció s’estengué a tota l’Església llatina, sobretot al s. XV, gràcies a la Devotio Moderna, que féu fixar la devoció cristiana en la vida i la persona de Crist. El nombre de les estacions es fixà, d’acord amb el text evangèlic, en catorze al llarg dels s. XVI i XVII (abans eren vuit o deu). Els franciscans es convertiren en propagadors de la devoció, sobretot amb Leonardo da Portomauricio, autor del llibre El viacrucis explanat (1730), traduït a tots els idiomes. Els papes Climent XII (1731) i Benet XIV regularitzaren la devoció vinculant l’erecció dels viacrucis al general dels franciscans o a un delegat, i al mateix temps concediren indulgències i precisaren les pràctiques per a obtenir-les. La devoció arrelà molt als Països Catalans, no sols en les esglésies, sinó també als afores de les poblacions, on és freqüent que les estacions siguin erigides en un puig, dit normalment puig de les Tres Creus o calvari. També era i és comú de tenir el viacrucis escampat al llarg dels carrers de pobles i viles. Foren fomentades, sobretot per impuls dels franciscans, associacions com les del viacrucis o del Viacrucis Perpetu (1884). La literatura catalana té molts llibres dedicats a aquesta pràctica, entre els quals té un lloc destacat Meditacions ab què se deu exercitar el devot cristià quan fa los passos del viacrucis, imprès a Mallorca el 1765, reeditat tres vegades, seguit de molts altres. És costum encara a les poblacions de celebrar viacrucis solemnes, sobretot els dels divendres de quaresma i el del dia del divendres sant.
m
Cristianisme