La viola alba (V.alba), perenne, estolonífera, de 5 a 15 cm d’alt, de fulles cordades i crenades i de flors violetes o blanques i no gaire oloroses, es fa en boscs, talussos humits i llocs frescals de l’Europa central i meridional. La viola boscana (V.sylvestris), perenne, rosulada, caulescent, de 10 a 25 cm d’alçada, de fulles cordiformes crenulades i de flors violetes, es fa en boscs humits i llocs ombrívols de l’Europa central i meridional. La viola canina (V.canina), de tiges altes de 10 a 40 cm, de fulles ovades crenades i de flors violetes, creix en landes i pastures de l’Europa no mediterrània. La viola d’olor, o viola vera (V.odorata), perenne, amb estolons radicants, de 5 a 15 cm d’alçària, de fulles cordiformes i crenulades i de flors de color violat fosc o rarament blanc, i molt oloroses, habita boscs, tanques i pastures d’una gran part d’Europa, i és conreada sovint en els jardins.
f
Botànica