i viola | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

viola

Nom científic de laViola sp, violeta, violeta (es), violet (en)
substantiu femeníf
Botànica
Nom científic de laViola sp, violeta, violeta (es), violet (en)
botànica bot
Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les violàcies, de fulles simples alternes i estipulades, de flors zigomorfes i pentàmeres i de fruits capsulars.

La viola alba (V.alba), perenne, estolonífera, de 5 a 15 cm d’alt, de fulles cordades i crenades i de flors violetes o blanques i no gaire oloroses, es fa en boscs, talussos humits i llocs frescals de l’Europa central i meridional. La viola boscana (V.sylvestris), perenne, rosulada, caulescent, de 10 a 25 cm d’alçada, de fulles cordiformes crenulades i de flors violetes, es fa en boscs humits i llocs ombrívols de l’Europa central i meridional. La viola canina (V.canina), de tiges altes de 10 a 40 cm, de fulles ovades crenades i de flors violetes, creix en landes i pastures de l’Europa no mediterrània. La viola d’olor, o viola vera (V.odorata), perenne, amb estolons radicants, de 5 a 15 cm d’alçària, de fulles cordiformes i crenulades i de flors de color violat fosc o rarament blanc, i molt oloroses, habita boscs, tanques i pastures d’una gran part d’Europa, i és conreada sovint en els jardins.

Col·laboració: 
AMH
Llegir més...