vitel

m

Biologia

Conjunt o dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos (lecitina, colesterol), glicogen, etc, acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d’animals per a la nutrició de l’embrió.

Posseeixen vitel abundant els ous telolecítics (d’ocells, rèptils, taurons, monotremes). Els ous mesolecítics (d’amfibis, ciclòstoms i molts peixos) en contenen una moderada quantitat, els ous isolecítics (amfiox) en tenen una petita quantitat, uniformement distribuïda, i en els dels mamífers euteris aquesta quantitat és tan reduïda, que hom parla d’ous alecítics (o oligolecítics). L’aparició d’aquests materials de reserva s’inicia en la profase, i el procés d’elaboració és anomenat vitel·logènesi.