Nom que els arqueòlegs alemanys donaren a un element arquitectònic d’una determinada mena d’església carolíngia, consistent en un cos col·locat a la façana occidental, flanquejat per dues torres, que dóna a una tribuna oberta a l’interior de l’església, des de la qual la família reial seguia els oficis religiosos.
En té un exemple l’abadia de Corvey, construïda entre el 873 i el 885.