xaria

dret islàmic
xara
šarī‘a (ar)
f
Islamisme
Dret

Nom donat a la llei canònica de l’islam.

Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà. En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam (hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita). La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers temps de l’expansió musulmana fou complementada (mai derogada, amb excepció de la República de Turquia, que la substituí per un codi civil el 1926) per altres lleis, que constitueixen el qānūn i que són de competència d’altres autoritats jurídiques i no del cadi. Modernament, hom ha anat adoptant lleis de tipus occidental, sobretot pel que fa a l’adequació del codi penal i la fixació d’imposts.