Designació de caràcter ofensiu aplicada a persones immigrants a Catalunya des d’altres zones de l’Estat espanyol, o bé a persones nadiues de Catalunya filles d'un o d'ambdós progenitors procedents d’aquests llocs i que tenen el castellà com a llengua exclusiva o pràcticament exclusiva.
A aquesta referència lingüística principal s’hi acostuma a afegir sovint una connotació d’extracció social baixa. A l’origen el mot designà una mena de gos ensinistrat per a furetejar de nit, com mostra la seva etimologia, procedent del castellà nocherniego o nocharniego (‘que surt de nits’), el qual passà, amb successives modificacions, al català i també al gascó, dialecte de l’occità. En aquestes llengües, el mot xarnego fou aplicat genèricament a animals (especialment als gossos, però també a ocells) i també a persones mestisses, forasteres i marginals. L’ús més específic del nom per a designar el fill d’una persona catalana i no catalana és detectat ja al segle XVI, especialment referit als fills de pares francesos o occitans, però en la seva accepció més recent correspon a les grans onades immigratòries del segle XX de castellanoparlants a Catalunya. Actualment, l’ús d’aquest mot és considerat èticament reprovable.