L’eficàcia d’una xemeneia és més gran com més gran és la seva alçada, la qual és determinada bàsicament per dos criteris independents, l’un d’ordre eminentment ecològic i l’altre d’ordre tecnològic, però que tendeixen ambdós a aconsellar la màxima alçada possible. D’una banda, cal que els gasos siguin alliberats a una alçada suficient per tal d’evitar, almenys fins on sigui possible, que hom els respiri o que danyin els vegetals i, àdhuc, els edificis. Per a obtenir resultats satisfactoris en aquest sentit, sovint els fums i els gasos són tractats amb filtres o separadors, amb vista a eliminar les partícules sòlides que arrosseguen. D’altra banda, el tiratge, que, ultra facilitar l’evacuació dels gasos, activa la combustió, en crear una depressió que comporta una aspiració d’aire fresc, és funció de l’alçada de la xemeneia, pel fet de dependre de la diferència de pressió entre la seva entrada i la seva sortida, diferència que, en el tiratge natural, resulta de la pèrdua de temperatura dels gasos entre ambdós caps de la xemeneia. Les xemeneies, especialment les grans, solen ésser construïdes de secció circular, forma que ofereix menys resistència als vents, de direcció variable, i solen ésser lleugerament troncocòniques, per tal de conferir la màxima estabilitat a l’estructura. Quan hom no pot construir, per qualsevol motiu, una xemeneia de dimensions adequades, cal activar el corrent de gasos fent que siguin arrossegats per un corrent d’aire comprimit, com en els vaixells, o de vapor, com en les locomotores.
f
Construcció i obres públiques
Tecnologia
xemeneies enrajolades del palau Güell de Barcelona
© Fototeca.cat
Conducte vertical que dóna sortida a l’exterior al fum i als productes de combustió d’un escalfapanxes, d’un fogar, o als gasos residuals d’una reacció química.