Combina les tècniques de conreu tradicionals (rotació de conreus, conreus intercalats, etc.) i les tècniques modernes. En conseqüència no utilitza productes químics de síntesi (plaguicides sintètics), ni adobs minerals, o en fa un ús el més limitat i racional possible, per tal de reduir la contaminació i enriquir el sòl amb matèria orgànica, afavorint-ne, per tant, l’equilibri. Promou també la diversitat vegetal i la utilització de varietats locals i en canvi rebutja la utilització d’organismes modificats genèticament (OMG) i els seus derivats. Per tal de gestionar adequadament el sòl, la producció ecològica promou la integració de la producció agrícola i ramadera i l’alimentació del bestiar amb productes ecològics obtinguts localment. Per assegurar el benestar animal, l’agricultura ecològica preveu que les condicions d’estabulació, les pràctiques pecuàries i la càrrega ramadera s’han de fer d’acord amb les característiques de cada espècie procurant sempre que sigui possible l’accés dels animals a l’aire lliure o a pastius.
Aquests sistemes de conreu tenen definició legal pròpia en alguns països desenvolupats, en els quals la preocupació pel medi ambient i per la sostenibilitat ha creat un mercat per a aquesta mena de productes, malgrat els costs de producció (i de venda) més alts i els rendiments inferiors. A Europa, l’agricultura utilitza mètodes de producció, preparació i distribució de productes agropecuaris conformes amb les normes establertes pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell Europeu, de 28 de juny de 2007, sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics. D’altra banda, la definició dels estàndards governamentals de producció ecològica que permeten la certificació oficial de la producció estan inspirats en els criteris de la Federació Internacional de Moviments Ecològics (International Federation of Organic Agriculture Movements, IFOAM). Les primeres normes començaren a Europa l’any 1991, al Japó el 2001 i el 2002 als Estats Units. L’any 2005 l’IFOAM publicà una guia internacional de criteris de certificació de la producció ecològica que es basa en els anomenats principis de salut, ecologia, justícia i tutela.
La superfície certificada com a ecològica representa un 2% de la superfície certificada cultivada mundial (uns 30 milions d’hectàrees). La major part d’aquesta superfície es troba a Austràlia, Europa i l’Amèrica Llatina, amb el 39,23% i el 20% de la superfície total, respectivament. A Catalunya la superfície acreditada com a ecològica pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) representa unes 229.609 ha (2019), prop del 17% de la superfície agrícola total. A les Illes Balears estan acreditades 36.766 ha (2019) i al País Valencià 110.932 ha (2018).
Els productes alimentaris procedents de l’agricultura ecològica són productes naturals, i juntament amb els procedents de la ramaderia ecològica, constitueixen els aliments ecològics.
Els moviments ecològics agrícoles sorgiren a mitjan segle XX com a reacció a la utilització de fertilitzants minerals i de pesticides de síntesi.