Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base. Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers. Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible (prescindint de l’ortografia) de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure. De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó . En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta, en part indefinida fonèticament i representable per artificis com és ara curT, absurD, segoN, rodo(N), o d’altres d’equivalents (per exemple, una versió adequada de la matriu dels trets distintius fonològics), a partir de la qual base hom pogués derivar, aplicant regles expresses, les formes efectives de la llengua.
f
Lingüística i sociolingüística