i càmera fotogràfica | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

càmera fotogràfica

màquina de retratar
substantiu femeníf
Fotografia
màquina de retratar
Esquema d’una càmera fotogràfica
© Fototeca.cat
fotografia fotog
Aparell que permet d’enregistrar la imatge d’un objecte sobre un suport sensible; és anomenada també màquina de fotografiar, màquina fotogràfica o màquina de retratar.

Essencialment consisteix en una càmera obscura dotada d’un sistema òptic, l'objectiu, que recull els raigs de llum que emet o reflecteix l’objecte que hom vol fotografiar i en forma una imatge sobre una superfície plana en què és col·locada la pel·lícula fotosensible que, un cop impressionada, l’enregistra. Generalment, les màquines fotogràfiques consten també dels dispositius següents: un obturador, accionat mitjançant un disparador, que regula el temps de pas de la llum exterior; un visor, constituït per un ocular, que permet al fotògraf d’enquadrar l’objecte; un dispositiu d’enfocament manual (anell d’enfocament) dotat generalment de telèmetre d’imatge partida o similar, o bé un sistema d’enfocament automàtic (autofocus), tot i que també hi ha càmeres molt senzilles que són de focus fix; un diafragma regulable (diafragma iris), que limita la quantitat de llum que travessa el sistema òptic; un fotòmetre o un exposímetre, amb els quals són determinades la velocitat d’obturació i l’obertura del diafragma que són convenients per a una exposició correcta; un xassís per a emmagatzemar la pel·lícula (la qual és usada de diferents maneres: rodets, cartutxos, rotlles, fulls, plaques, discs) i un mecanisme d’avançament d’aquesta (rodes dentades per a l’avançament, palanca d’avançament, maneta de rebobinatge); un sòcol de contacte del flash, el qual és a vegades incorporat al cos de la càmera; i, finalment, dispositius accessoris, com ara el retardador (o temporitzador) o el previsualitzador de la profunditat de camp. Els diferents tipus de càmeres fotogràfiques es distingeixen per la forma en què el fotògraf visualitza l’objecte (càmera rèflex o càmera de visor directe), pel format de la imatge que enregistren, pel procediment que és usat per a enregistrar aquesta imatge (sensibilització d’una emulsió fotosensible, enregistrament sobre un suport magnètic, sistemes de revelatge instantani), així com per la finalitat per a la qual han estat dissenyades (càmera aèria, cartogràfica, fotogramètrica, panoràmica, de 360°, estereoscòpica, submarina o subaquàtica, miniatura o subminiatura, d’enregistrament de competicions, d’alta velocitat [càmera de tub d’imatge, de prisma giratori, de mirall giratori], termogràfica, etc). Les càmeres SLR (single lens reflex: càmera reflex d’un sol objectiu) presenten la prominència del pentaprisma del visor de reflexió a la part superior del xassís, i acostumen d’usar el format de pas universal (negatiu de 35 mm d’amplada, que dóna imatges de 24×36 mm); són les més esteses i versàtils, per tal com tenen una gran gamma d’objectius intercanviables i d’accessoris. Les càmeres SLR per a rotlles, d’ús més professional, treballen amb formats més grans (4,5×6, 6×6, i 6×7 cm) i substitueixen el pentaprisma per un visor plegable. Les càmeres compactes de visor directe tenen, generalment, un objectiu únic i fix, i fan servir el format de pas universal o el 110 (pel·lícula de 16 mm d’amplada. Les càmeres TLR (twin-lens reflex: càmera rèflex de dos objectius) són usades al nivell de la cintura, ja que l’objectiu superior forneix una imatge que pot ésser enquadrada en aquesta posició, mentre que l’objectiu inferior forma la imatge sobre la pel·lícula. Les càmeres d’estudi (plegables o monocarril) usen pel·lícules en fulls i fan, en general, fotografies de gran format (13×18 i més grans). Les càmeres instantànies (o de revelatge instantani) poden ésser SLR o de visor directe, i donen, segons després d’haver fet l’exposició, una fotografia revelada i fixada. Finalment, hom ha desenvolupat càmeres que enregistren imatges sobre un suport magnètic (càmeres electròniques o videomagnètiques).

Llegir més...