OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

element d’una òrbita

substantiu masculím
Astronomia
Cinc elements d’una òrbita planetària del sistema solar (a,c/a/i/Ώ,w)
© Fototeca.cat
astronomia astr
Cadascun dels paràmetres que determinen les característiques de l’òrbita d’un astre i la seva disposició en l’espai, com també la posició de l’astre sobre aquesta òrbita.

Són determinats mitjançant l’observació astronòmica. En el cas dels planetes i cometes periòdics, que segueixen òrbites el·líptiques al voltant del Sol, els elements de l’òrbita són sis: dos elements que determinen la forma i grandària de l’el·lipse orbital ( semieix major a i excentricitat e = c/a ); dos que especifiquen l’orientació de l’òrbita en l’espai ( inclinació i del pla orbital respecte al pla de l’eclíptica i longitud [eclíptica] ς del node ascendent N , que és l’angle determinat sobre l’eclíptica des del punt vernal fins el node ascendent); un element que dóna l’orientació de l’òrbita en el pla orbital ( argument del periheli ϖ, que és l’angle entre el periheli P i el node ascendent N , mesurat sobre el pla orbital i en el sentit del moviment orbital); i, finalment, un element que permet de determinar la posició del planeta en l’òrbita en funció del temps ( època de pas pel periheli t 0 ). En el cas concret dels cometes, en comptes de l’excentricitat e hom empra la distància al periheli q = a (1- e ). En el cas d’un satèl·lit d’un dels planetes del sistema solar, el pla de referència respecte al qual és donada l’orientació de l’òrbita és el pla equatorial del planeta, i els elements orbitals són referits al planeta ( periàpside , nodes respecte al pla equatorial, etc). L’observació astronòmica té per objecte el càlcul de l’òrbita , que consisteix en l’esbrinament dels elements de l’òrbita. L’observació de l’astre en un determinat moment permet de deduir una òrbita provisional, anomenada òrbita osculadora , que és l’el·lipse teòrica que seguiria l’astre si no estigués sotmès a les pertorbacions ocasionades per la resta d’objectes del sistema gravitacional a què pertany; els elements d’aquesta òrbita són anomenats elements osculadors . En aplicar-hi les pertorbacions conegudes hom obté, primer, els elements mitjans , i, després, els elements definitius de l’òrbita. Els elements de l’òrbita d’un astre no són constants, ans varien a causa de pertorbacions gravitacionals produïdes per altres astres.

Col·laboració: 
ACS

Llegir més...