i espectre d’emissió | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

espectre d’emissió

substantiu masculím
Física
Tres espectres d’emissió ; de dalt a baix: espectre continu obtingut emprant la radiació emesa per una làmpada d’incandescència; espectre continu damunt el qual s’ha superposat un espectre de ratlles, i que és degut a la radiació emesa per fluorescència; i espectre de ratlles, que és l’espectre d’arc dels ferro

física fís
Espectre de la radiació electromagnètica emesa per una substància.

Pot ésser continu (com en líquids o sòlids incandescents), de ratlles (com en gasos luminescents) o de bandes (com en gasos excitats sense dissociar). L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió. A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona. Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora.

Col·laboració: 
ACS

Llegir més...