estats generals

m
pl
Història

Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.

Els electors formulaven prèviament unes peticions (cahiers de doléances) que lliuraven a llurs representants, però l’assemblea no prenia decisions. El 1302 Felip el Bell reuní els primers estats generals i de nou foren reunits algunes vegades al llarg dels s. XIV-XVI. El 1614 els reuní la regent Maria de Mèdici, i el 1789 Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts. Reunits a Versalles (maig del 1789), el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual. La negativa reial motivà que el tercer estat es proclamés en Assemblea Nacional i més tard en Constituent (Revolució Francesa).