OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

mà morta

substantiu femeníf
Dret
dret dr
Propietat de béns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.

La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris. En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i col·lectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides. En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i col·lectius —monàstics—, seculars o regulars. Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions eclesiàstiques (capellanies, obres pies) o laiques (hospitals, confraries). Els perjudicis que la creixent abundància de béns amortitzats ocasionava a les finances públiques i a l’economia en general determinaren, durant el s XVIII, el sorgiment, a la península Ibèrica, de tot un corrent d’opinió contrari a les mans mortes (Campomanes, Olavide, Jovellanos) i, des del regnat de Carles IV, d’unes mesures pràctiques que responien a un doble tipus de lleis: les unes desposseïen la mà morta del domini dels béns que havia acumulat ( desamortització); les altres es limitaven a aixecar la prohibició de vendre'ls ( desvinculació de patrimonis).

Col·laboració: 
JoNF

Llegir més...