sistema

m
Química

Part de l’univers, delimitada per unes parets, reals o imaginàries, que gaudeix de certes propietats, que hom aïlla, artificialment, per sotmetre-la a estudi.

Des del punt de vista del nombre de components, els sistemes poden ésser classificats en unitaris, binaris, ternaris, etc, i, d’acord amb el nombre de llurs fases, en homogenis i heterogenis. El nombre de components i fases d’un sistema és relacionat per la regla de les fases ( fase 3). D’acord amb les propietats de les parets, els sistemes poden ésser classificats en sistema tancat, quan no pot bescanviar matèria amb l’exterior però sí energia; sistema obert, quan pot bescanviar amb l’exterior matèria i energia; sistema de parets fixes, quan no pot sofrir variació de volum; sistema de parets mòbils, quan pot tenir lloc un treball contra l’exterior o viceversa, mitjançant variació de volum; sistema adiabàtic, quan no pot bescanviar calor amb l’exterior, i sistema aïllat, quan no pot bescanviar ni matèria ni energia amb l’exterior. Complementàriament a la noció de sistema hi ha el concepte d'entorn, el qual pot ésser definit com la resta de l’univers respecte al sistema que hom considera.