acoblament

m

Astronàutica

Acció d’unir-se dos satèl·lits, llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d’un sol cop.

Té lloc en un punt on llurs òrbites es confonen. El primer assaig pràctic d’acoblament s’esdevingué el 1962, entre dos Vostok soviètics.