acompanyament

m

Música

Conjunt de veus o d’acords subordinats a la part melòdica vocal o instrumental per tal de sostenir-la tot completant-ne o posant-ne en relleu, sovint, el contingut harmònic.

No hi ha documents que aportin una idea clara dels acompanyaments instrumentals que hom feia en l’antiguitat i a l’edat mitjana. A partir del s. XVI, un instrument d’harmonia (llaüt, tiorba, guitarra i, més endavant, el clavecí i l’orgue) executava les parts no cantades de les peces vocals reduïdes a una sola veu. Als s. XVII i XVIII, el procediment més general d’acompanyament era la realització de l’anomenat baix xifrat, l’estructura harmònica del qual ha perdurat després en els acompanyaments amb totes les notes escrites.